Vaig conèixer la Marta quan tenia 20 mesos. Als 5 mesos de vida va tenir un episodi de febre molt alta (sembla que meningitis) des d’aleshores va perdre la mobilitat, romania totalment inexpressiva i no reaccionava en absolut a cap estímul.
Com que en aquesta època jo no tenia experiència en aquest tipus de casos em vaig oferir, sense compromís per als seus pares, a practicar Reflexologia Podal i massatge combinats amb essències florals.
Al principi es van realitzar 3 sessions per setmana i abans d’un mes, la nena va començar a reaccionar al seu entorn, a caminar (amb dificultat) i a tenir expressió a la cara. Per primera vegada va expressar un “no vull” donant-me un cop i trencant-me les ulleres, la qual cosa va ser una alegria per a mi, perquè Marta hagués estat incapaç de fer això abans del tractament.
A poc a poc va començar a mirar el seu interlocutor a la cara, a riure, plorar, parlar i a tenir iniciatives pròpies.
Com a exemple: als 3 mesos del tractament li van regalar una bicicleta (tricicle), li van ensenyar, però no la van deixar jugar amb ella. A la matinada, els pares es van despertar espantats en sentir sorolls estranys a la casa. Era la nena que havia sortit del bressol, havia pujat al tricicle i estava donant voltes per la sala. L’únic problema és que no sabia com parar.
El tractament va durar dos anys i mig. La família, malgrat els progressos evidents, van decidir posar-li punt final. L’evolució de Marta es va interrompre i les seves capacitats van quedar estancades en el punt on ho vam deixar.
Han passat gairebé 15 anys, pot caminar i parlar, tot i que amb poc vocabulari. És capaç de defensar-se i plantar cara a les situacions, si bé té limitacions, aquestes estan molt allunyades de la immobilitat i el bloqueig total amb què va arribar al nostre centre.
Hem tingut notícies seves per un familiar i sabem que, a vegades, encara pregunta per nosaltres i recorda el nom de totes les persones que la vam atendre.
Gràcies Marta per confiar en nosaltres i sobretot en tu mateixa.