Reflexologia Podal

De les meves primeres experiències amb la Reflexologia Podal (1)

Abans d’iniciar el treball professional com a terapeuta, vaig realitzar un programa personal de pràctiques. Cal tenir en compte que jo provenia d’una professió molt tècnica i necessitava comprovar tots els resultats per estar absolutament segura.

Aquest cas formava part del programa.

Geraldine, de 6 anys, és companya de col·legi de la meva filla. Menja malament i és més petita del normal per a la seva edat, tenint en compte, a més, que els seus pares i germans són alts.

Després de les primeres sessions de Reflexologia aconsello als seus pares que la visiti un uròleg perquè noto que els seus ronyons no funcionen normalment. No fan cas de la meva recomanació. Cal entendre que, en aquell moment, dir reflexologia era el mateix que dir bruixeria.

Tres anys més tard torno a practicar unes sessions, obtenint la impressió de que havia empitjorat i aconsegueixo convèncer els seus pares que la portin a fer una revisió. L’uròleg no troba res anormal, ho atribueix tot a que la nena “és de poca vida” com es deia abans.

Complerts els 11 anys té un fort dolor a l’esquena i febre. És ingressada i se li diagnostica que un ronyó no funciona bé des del seu naixement. Se la sotmet a tres sessions setmanals de diàlisi. Durant 6 mesos li practico sessions de reflexologia i, en tot aquest temps, no es presenten problemes secundaris.

Als quinze dies de deixar els massatges es presenten dificultats en la diàlisi. Em demanen que continuï el tractament, aquesta vegada sembla que amb més convenciment per part de la família. La diàlisi continua sense complicacions.

La nena mai es mostra receptiva al tractament i els pares, tot i que comproven moltes vegades que funciona bé, el mantenen en secret amb els metges.

Tot i així, el personal mèdic que l’atén aconsegueix contactar amb mi perquè s’adona que jo li faig “alguna cosa” que, segons les seves comprovacions, estimula el ronyó malalt a funcionar millor.

La doctora amb la qual m’entrevisto és actualment una prestigiosa cirurgiana plàstica.

Finalment se li practica un primer trasplantament amb èxit. Des d’aleshores no ha tornat a fer-se cap tractament no convencional perquè diu ser partidària de la medicina oficial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *