Ens venen a veure els pares d’el Robert i el Miquel, són bessons i tenen un any i mig. Els han parlat de la Teràpia Craneosacral i creuen que els podem ajudar. Estan molt preocupats perquè els nens han estat diagnosticats formalment com a autistes.
Els nens es troben bé de salut segons totes les analítiques, però semblen tenir dificultats per a comunicar-se i interaccionar amb les persones del seu voltant. No parlen i no exterioritzen sentiments. A primera vista semblen molt introvertits, però reaccionen bé als estímuls exteriors. Ells semblen estar al seu món i s’entenen molt bé sense paraules.
Embaràs i part
Embaràs sense problemes fins al 8è mes, en què la mare comença a tenir contraccions. És cap de setmana i el seu ginecòleg no hi és. Li posen una injecció per retardar el part fins dilluns, però diumenge trenca aigües i cal fer cesària urgent. Robert està gairebé asfixiat. Després passen tres setmanes d’incubadora, la mare no els pot veure fins passats 20 dies ja que ha quedat molt debilitada. A més, el procés a la incubadora es complica amb un “virus de quiròfan”.
Després de passar per tot això, el normal és que els nens presentessin un clar nivell de trauma.
Tractament
Al principi ens va costar una mica poder aconseguir la seva confiança, ja que rebutjaven el contacte físic, després d’una hora de jocs i cançons, aconseguim treballar-los amb bones respostes.
Això es va repetir durant diverses sessions. Més endavant, els pares ens van comentar que tots dos estaven més comunicatius i carinyosos. Els suggerim buscar una guarderia, on estiguessin en classes separades, perquè aprenguessin a tenir contacte amb altres nens i no només entre ells, i on fossin tractats amb tota normalitat perquè no vèiem signes de cap alteració, atès que el ritme cranosacral era correcte.
A mesura que avancem en el tractament es van veient resultats clars. A la llar d’infants, presten més atenció a les activitats de la classe i participen en els jocs amb els altres infants. Mostren molt interès a comunicar-se. Juguen molt entre ells, es donen petonets i es barallen menys que abans. També es relacionen amb els seus cosins, i comparteixen coses amb la resta de la família.
Els pares segueixen la feina amb molta emoció i són un gran suport.
Comencen a pronunciar les paraules amb claredat. Diuen el seu nom i cognoms. S’ ajuden mútuament en els tractaments. Ens sorprenen enfilant-se a la llitera i posant les seves mans a les zones de bloqueig, indicant-nos els punts que hem de tractar. Són molt conscients, de forma intuïtiva, de la feina que s’està realitzant. En acabar les sessions, no volen marxar perquè es troben molt a gust.
Tots dos s’han adaptat perfectament a la llar d’infants i segueixen el mateix ritme dels altres nens. Mantenen una comunicació fluida amb el seu entorn. Reparteixen els caramels en el seu aniversari. Es cuiden molt l’un a l’altre. Van mostrant caràcter propi, cadascú el seu. Un germà és més lent en l’aprenentatge, però ho compensa posant molt més esforç.
El tractament es va compondre de 23 sessions en total, al llarg d’uns dos anys. Tot el procés es va complementar amb Flors de Bach.
Finalment, després de moltes proves, a l’hospital els diagnostiquen oficialment que els nens no són autistes, ni ho van ser mai.