La Teràpia Sacro-Craneal és un tractament molt precís i suau. Treballa sobre el Sistema Craneosacral
A partir de 1970, el Dr. John Upledger va desenvolupar les tècniques per avaluar i tractar tot el sistema, posant en marxa el “metge intern”, és a dir, els mecanismes naturals perquè el mateix organisme pugui corregir les disfuncions que puguin presentar-se.
Isabel Mulero i Zoraida Linares van començar fa ja dècades aquesta teràpia. Després de realitzar diversos cursos de formació amb el Dr. Upledger. A KORÉ ens vam adonar que amb la Teràpia Craneosacral, que inicialment utilitzem com a complementària, aconseguim molt bons resultats i ara és un dels nostres tractaments bàsics.
Un dels objectius on hem obtingut uns resultats més tangibles és en la seva aplicació durant tota la fase perinatal (abans, durant i després del part). El que segueix està basat en experiències i observacions pròpies, obtingudes en el transcurs dels tractaments realitzats en el nostre centre.
ABANS DEL PART En la seva aplicació anterior al naixement es persegueix, en primer lloc, equilibrar l’ organisme matern i preparar-lo per suportar l’embaràs i afrontar el part en les millors condicions possibles. En segon lloc, es procura harmonitzar la relació mare-fill, de manera que ambdós aprenguin a sentir-se i a dialogar. Dies abans de l’esdeveniment, la teràpia pot ajudar el nadó a adoptar espontàniament una posició correcta sense moure’l físicament des de l’exterior.
DURANT EL PART El terapeuta pot intervenir en el mateix moment del part, ajustant “in situ” les interaccions dels participants. Aquesta intervenció tindrà lloc durant un part de tipus natural, amb la mare en una posició natural que eviti haver d’estirar del cap de l’infant i faciliti els seus moviments espontanis. El nen travessa, durant aquesta fase, instants que poden ser molt durs per a ell i que li provoquen un estrès considerable ja que tot el seu organisme és exposat a una prova límit. Per això, abreujar i facilitar aquest pas, estalvia traumes físics o psíquics posteriors.
DESPRÉS DEL PART Acostuma a practicar-se una sessió al voltant d’una setmana després. El nen sol reviure el moment del part, però ho fa sense els traumes que hi van succeir. Reviu una entrada a la vida perfecta i neta.
Durant aquest procés es requereix la presència i implicació dels pares i, en ocasions, dels familiars més propers, ja que el nen reclamarà el seu contacte, que li proporciona seguretat i confiança. En aquest moment es corregeixen les possibles lesions que puguin haver originat qualsevol estrebada muscular o qualsevol altre esforç excessiu que s’hagués produït, especialment a nivell del Sistema Nerviós. Els nervis Vague i Glossofaringi solen ser els més afectats, provocant en el nounat disfuncions digestives i excretores, dificultats per succionar, cefalees etc. Alguns tractaments hospitalaris que en el seu moment poden ser necessaris, tendeixen a provocar posteriorment traumes emocionals.
La cesària fa que la mare i el nadó perdin el contacte en un moment molt important. Aquest té la sensació d’haver aparegut “de sobte” i això pot comportar problemes molt diversos, des d’asma fins a hiperactivitat. El tractament amb incubadora, en separar el nen de la mare, genera en aquest sentiments d’inseguretat i por a quedar-se sol. El fet de programar el part, és a dir, avançar-lo o retardar-lo a conveniència de l’agenda dels pares o de l’hospital, fa que el naixement no s’efectuï “en el seu moment” i li dona al nen sensació de perill i fa que neixi angoixat i estressat.
Tots els problemes produïts durant el part solen provocar diferents pertorbacions físiques o ser causa de determinades “manies” o fòbies (por a la foscor, a l’aigua, etc.) que perduren al llarg de la vida sense que se sospiti el seu origen, afectant-la en major o menor mesura.