Estava al cotxe, gaudint del lent trànsit de la ciutat i de sobte, vaig rebre un cop molt fort per darrere del vehicle. En aquell instant sento que el meu coll fa un moviment molt brusc cap enrere i cap al davant. En aquell moment només vaig sentir que estava en una espècie de núvol, donant gràcies per estar viva.
Al principi no vaig notar res, em trobava bé. Em van portar a urgències on em van comunicar oficialment que patia una fuetada cervical de nivell II.
La meva sorpresa va ser que vaig entrar a l’hospital convençuda de no tenir res i en vaig sortir amb un collar ortopèdic i una recepta d’analgèsics i antiinflamatoris.
L’endemà em sentia masegada per tot arreu, especialment al coll, espatlles, tòrax i columna.
Em poso en contacte amb el meu traumatòleg: mínim 3 mesos de recuperació, repòs i molta paciència.
Un cop superat aquest període queden unes seqüeles a les quals no se sol donar importància, perquè es pressuposa que ja estàs curada. Segons vaig poder constatar amb altres persones que van patir els mateixos danys, ningú veu la transcendència que té aquesta lesió. Si et continues queixant, t’acaben dient que les teves molèsties són d’origen psicosomàtic.
En dedicar-me a les teràpies soc més conscient del meu propi cos i sento en ell les conseqüències secundàries de l’accident: pesadesa i mal de cap, dolor en moure el coll, molèsties i formigueig a la zona posterior del crani, espatlles i mandíbula. Sensació de pèrdua de visió. Repercussió en zona lumbar i malucs. Mareigs i ansietat.
He tingut sort. Aconsellada pel traumatòleg, m’he posat en mans d’una terapeuta amb molts anys d’experiència. Em va practicar sobretot Teràpia Craneosacral, que em va ajudar molt a superar tots els trastorns residuals.
Dic que tinc molta sort perquè aquesta terapeuta és la meva mare.
No només en el cas de la fuetada cervical si no també en altres lesions que requereixen un temps de rehabilitació, els resultats combinats de la medicina convencional i les teràpies naturals són molt positius, reduint-se els terminis de recuperació i minimitzant les seqüeles que solen quedar a llarg termini.
Zoraida Linares Mulero